És que mai m'havia passat, el que m'està passant ...
Deu meu, estem massa bé junts, anem al cinema, als bitlles, a la penya a veure els jocs del Barça, a tothom els agrada com estem quan ens veuen... m'envia uns mails que et mors dels bonics que són... em diu cada cosa que m'enamoro ... li agrada molt la canalla, és entrenador de futbol sala de noies de 12 a 14 anys, cada cop que vaig a veure-ho, em posa tonta, m'encanta, cada abraçada que ens fem per una foto, torno a morir... quan caminem junts, i m'agafo del seu braç, ell es deixa... he tingut cada somni amb ell que encara no m'ho puc creure que sigui ell... sap que tinc somnis amb ell, em pregunta com ell pot fer el mateix, per somniar amb mi, també va fer que m'oblidés del tonto que es va burlar de la relació que tenia abans.
Cada missatge que m'arriba em posa com una moto, em fa tremolar, és impressionant... per a Reis, no em va dir res i ell era el Rei ros de la cavalcada del poble i quan ens hem vist, quina màgia va sortir... tant que després de que tots els nens es fessin fotos amb ells, vaig pujar ( i més amics de la nostra colla ) i quan em vaig seure en les seves cames, em va abraçar i li vaig dir : Jo també tinc una carta, la vols ? i em va dir que si...

No hi ha cap nit sense un Bona Nit per un privat del face... no hi ha un dia des de el dia de Wembley que el vaig conèixer, que no em digui qualsevol cosa, i el dimarts en el cinema, em va dir : arribarem a temps, tranquil·la, que estàs amb un Rei Mag... i li vaig dir : ... tinc la teva carta ! i em va dir : no me l'has donat...
La carta dirà : Vull que el Rei Mag que tinc al front, em dongui un petó als llavis...
Només això, perquè em fa una por, que mai ningú m'havia fer sentir... què passarà ?
Per què no fa res ell ? Què passa ? Què es massa tímid ? però si ho fa molt bé...